Qué passa quan hi ha un trauma?

 

Des d’aquest model (EMDR) considerem que les experiències vitals en períodes primerencs de la vida estableixen la base dels problemes vitals posteriors. La informació dels esdeveniments vitals que han estat difícils i molestos durant els  nostres primers anys de vida poden emmagatzemar-se fisiològicament i disfuncionalment en el nostre sistema nerviós si no és degudament assimilat en el moment que va succeir, com a conseqüència de tot plegat poden derivar-se conductes problemàtiques i trastorns.

En el moment en el qual es va produir els successos molestos o traumàtics, la informació del fet pot emmagatzemar-se amb el contingut que li vam donar aleshores (sóc incapaç, no vaig fer per evitar-ho, etc; a més de mantenir les mateixes sensacions emocionals i físiques que es van experimentar també en el moment del fet traumàtic. Això fa que amb el pas del temps, un client vagi desenvolupament patrons negatius que es repeteixen de sentiments, sensacions, pensaments, creences de si mateixes i conductes, com a conseqüència de guardar la informació de forma disfuncional en el seu cervell i fa que el passat es continuï manifestant en el present. La teràpia EMDR permet fer el processament d’aquests records traumàtics, EMDR dóna eines al client per convertir aquesta informació en funcional en el present i que els patrons del passat deixin d’inferir. Amb les tècniques de l’EMDR, aconseguir aixecar el bloqueig (és a dir, la informació disfuncionalment emmagatzemada) en el sistema nerviós de la persona i  fa que el malestar pugui reconduir-se cap a una solució adaptativa, ja que es va activant el procés de curació natural, que havia estat bloquejat.

 
Lluisa Coll, Col.legiada nún. 15985 - T 606 847 070 / contacte
template joomla by JoomSpirit