El dol

"Només aquells que eviten l’amor, poden evitar el dolor del dol. El que és important és créixer, a través del dol, i seguir vulnerables a l’amor".

John Brantner

 
La pèrdua d’un ésser estimat pot anar acompanyada de canvis psicològics i socials que afecten les persones en l’activitat de la seva vida quotidiana d’una manera molt profunda. Paradoxalment, la societat actual tendeix a amagar la malaltia i l’envelliment i, especialment, les vivències i les experiències relacionades amb la mort i les seves conseqüències.

Les persones ens preguntem per com i per a què dels patiments del dol. Ens preguntem sobre el valor d’aquest sofriment: sobre si és millor oblidar-lo, deixar-lo de costat, no atendre’l, o bé si és millor conrear-lo, activar-lo amb el record, mantenir viu el dol i els records del dol.

El procés de dol va acompanyat de moments d’impacte, xoc, malestar i dolor emocional, desesperança, pot ser seguit d’un període més o menys llarg de reorganització i nova vinculació amb el món.

L’elaboració de tot dol suposa molts esforços i un treball dolorós; però alhora també suposa un desafiament a nivell emocional. Es tracta d’una situació que s’allarga en el temps, el final del qual no té per què resultar negatiu per a la persona que ha estat en dol. De fet, l’elaboració adequada del dol dóna  lloc a un enriquiment personal, a un creixement individual i psicosocial.

Tot procés de dol passa per diferents moments, que pot durar des de dies fins a anys. En un primer moment, l’impacte i el xoc que rebem, hi ha sobretot confusió, incredulitat, sentiment de buit: “no pot ser”, “això no m’està passant”, “no em pot passar a mi”, “no em pot passar ara”; després hi ha una fase de malestar afectiu, per l’alternança de sentiments contraposats: pena, tristesa profunda, culpa, negació de la culpa, tendència a evadir-se o fins i tot a oblidar la pèrdua, ràbia, desconfiança, ... En la tercera fase, hi ha la desesperança, més o menys reversible, en què la tristesa també és present. Després vindrà l’últim i llarg període en el qual pot predominar la reorganització i la revinculació amb el món, o bé el de desvinculació (aïllament, rebuig del món, depressió, reaccions paranoides, etc.)



TIPUS DE DOLS

Dol normal: seguiria l’evolució indicada més amunt: impacte o xoc, malestar afectiu, desesperança i reorganització. Les persones estem capacitades per superar les situacions de dol de forma natural, pel que fa al temps, es pot situar entre sis mesos i dos anys.
Dol complicat: en la seva evolució poden aparèixer factors de risc o senyals d’alerta d’evolució cap al trastorn, senyals i avisos que “això pot anar o acabar malament”, de que hi haurà un patiment excessiu, massa poc o que farem patir massa a les persones que ens envolten amb el nostre dol. Quan apareixen aquest tipus de reaccions o quan els processos de dol es donen en circumstàncies o variables difícils: la personalitat de la persona; la vinculació entre la persona que pateix el dol i la persona que mort; o circumstàncies especialment difícils: pèrdua de la mare o el pare durant la infància, les morts inesperades o sobtades d’éssers estimats; pèrdues de familiars amb qui s’ha tingut una relació conflictiva; pèrdues per suïcidi, naixement d’un fill greument afectat...
Dol patològic: quan el procés de dol va acompanyat d’una depressió, actituds autolesives, consum de drogues, persistència de molèsties corporals.

També caldrà considerar si hi ha dols acumulats, o que no han estat suficientment elaborats, que provoquin la repetició o la cronificació del patiment. En la teràpia es treballaran els aspectes que estan fent difícil d’elaborar el dol: dependència emocional, vulnerabilitat especial, baixa autoestima, culpabilitzacions, manca de recolzament, dols en etapes de transició de la vida (infància, adolescència, separacions, vellesa, etc.)

El tipus de dol que requereix més la intervenció dels psicòlegs i psicoterapeutes serien el dol complicat i el dol patològic, tot i que també es pot consultar per qualsevol dubte que sorgeixi.

Tractament per a dols en situacions específiques:  pèrdues sobtades o inesperades, dols per abortaments, bebès, mort de la parella, mort d’un fill, dols per suïcidi, etc.

La meva feina és ajudar la persona a traspassar el procés de pèrdua, i acompanyar-lo en la seva recuperació, per redefinir el nou camí que es crea després d’una pèrdua.
 

 
Lluisa Coll, Col.legiada nún. 15985 - T 606 847 070 / contacte
template joomla by JoomSpirit