Dependència Emocional

La dependència emocional és un dels temes més consultats pels pacients que vénen a la consulta. La persona emocionalment dependent sent que té necessitats emocionals difícils de satisfer. Per això, quan entra en contacte en una relació afectiva, comença a idealitzar molt l’altra persona i es queda senzillament “enganxat”.  En el fons, li costa molt de creure que pugui rebre estima (perquè mai l’ha rebut) i alhora li costa donar estima, malgrat que tingui la sensació de viure constantment pendent de l’altra persona. L’única forma possible de relació és la fusió, la qual cosa implica sovint submissió i admiració cap a l’altra persona, a qui atorga una seguretat i uns èxits, que moltes vegades són més suposats que reals. La relació en la dependència emocional sempre és desigual, ja que la persona dependent perd la seva individualitat per posar-se al servei de l’altre, la qual cosa li acaba generant un gran malestar i una gran angoixa, quan la relació no funciona.

La persona emocionalment dependent basa el seu valor personal en el fet de tenir  una relació i en la necessitat permanent de tenir la seva aprovació, per això és preocupa molt de qualsevol comentari que faci i de l’opinió que haurà generat en l’altra persona. La persona emocionalment dependent, quan inicia una relació, posa molta il•lusió i fantasia, ràpidament considera que finalment ha trobat la persona que buscava i que serà “l’amor de la seva vida”, aquests moments de l’inici de la relació són viscuts amb una gran felicitat. La persona dependent sol fer regals i favors que no li demanen, preocupant-se i estant sempre a disposició de la parella, envaeix la vida privada de l’altra persona, alhora també necessita molta atenció i consideració.

La persona emocionalment dependent sol tenir molt baixa autoestima i sol triar perfils de parella narcisistes o explotadores, tria inadequada que acaba agreujant encara més la situació en la qual es veu immersa. Solen comptar amb un currículum sentimental que inclou múltiples parelles i múltiples ruptures, que són viscudes com un drama molt dolorós. Suporta menyspreus, humiliacions i maltractaments (físics, psíquics o emocionals), alhora que li costa detectar-los, ja que sempre sol tenir una justificació per a la parella que practica aquest tipus de conductes. Aquests fets provoquen estats depressius que solen conduir-los a cercar ajuda psicològica quan la història s’ha repetit diverses vegades.

La persona emocionalment dependent no s’estima a si mateixa, ni es valora, perquè no ha trobat estimació ni valoració en les persones que han estat significatives en la seva vida, però alhora, no ha deixat d’estar vinculada amb elles. Té la sensació de desemparament, de soledat i buit profund, que es manifesta sobretot quan no tenen parella i s’han d’afrontar a si mateixos.

Pel que fa als estats emocionals, trobem la depressió, que sol ser molt greu quan la relació s’ha trencat; l’ansietat, que es manifesta especialment quan la relació es troba en la fase de crisi; i l’abús de substàncies o conductes addictives, quan la relació està en perill.

Demanar ajuda i assessorament psicològic és el millor que pot fer una persona emocionalment dependent, ja que és molt difícil que ella pugui sortir-se’n sola del patró emocional en el qual es troba immersa. Des de la psicoteràpia aprendrà estratègies per afrontar la situacions que li resulten difícils de superar.

 
Lluisa Coll, Col.legiada nún. 15985 - T 606 847 070 / contacte
template joomla by JoomSpirit